Methkal
Té 27 anys, és de la ciutat siriana d’Homs, i es va graduar com a enginyer elèctric. Viu atrapat a Grècia i li han denegat la sol·licitud d’asil. Escriu poemes en anglès
El Methkal Khalawi fa un any va haver de marxar de la seva ciutat natal, Homs. Els bombardejos havien destruït el centre històric i gran part dels habitatges, i viure allà cada vegada es feia més difícil. Ell és el petit d’una família de vuit germans. Malauradament, només el Methkal i un altre dels seus germans han aconseguit marxar de Síria, a causa de l’elevat cost econòmic que suposa abandonar el país.
El Methkal té 27 anys. Des de sempre, havia sigut dels millors tant a l’escola com a l’institut. Va aconseguir graduar-se com a enginyer elèctric amb molt bones notes. Després també va estudiar dos anys de literatura anglesa, tot i que com que la guerra ja havia començat, no va poder assistir a moltes de les classes. Abans que esclatés el conflicte, duia una vida com la de qualsevol de nosaltres: quedava amb els amics i els familiars, passejava per la seva estimada ciutat, anava a treballar, mirava pel·lícules...
Viure en un règim repressiu
Però el règim del Baixar al-Assad era molt repressiu. A partir del 2010 van començar a haver-hi manifestacions en contra de les injustícies del President sirià i de l’alcalde d’Homs, acusat de corrupte. Tots els joves participaven en aquestes protestes, que en els seus inicis eren pacífiques. Simultàniament també es produïren en més ciutats sirianes com Damasc o Alep. Un dia, el govern va decidir obrir foc contra els manifestants a Homs. Aquella nit, van morir centenars de persones; el Methkal i els seus amics gairebé no sobreviuen i, de fet, un dels seus amics va morir llavors. A partir d’aquell moment, les protestes van passar a ser armades, donant lloc a la guerra. El Methkal ja no participava en les manifestacions, no és partidari de la violència. Progressivament, viure a Homs es va anar complicant.
Segrestat dues vegades
A banda dels múltiples bombardejos d’Assad, nombrosos grups terroristes van aprofitar-se de la situació caòtica de la ciutat: segrestaven civils per demanar a canvi de les seves vides elevades quantitats de diners. El Methkal, de fet, va ser segrestat dues vegades; afortunadament, la seva família disposava de suficients diners per pagar-li els rescats.
Víctima de l’acord UE-Turquia
Per tot això, el Methkal va decidir fugir. Un cop va arribar a Turquia, s’hi va quedar uns tres mesos. Treballava però, segons ell, en condicions similars a l’esclavitud. Així que va apostar per creuar el mar. Va arribar a l’illa grega de Quios i al cap de dos mesos va fer via cap al nord, amb la intenció de creuar la frontera. Des del setembre que es troba en un camp prop de Salònica.
Se li ha denegat la sol·licitud d’asil, ja que va arribar quan l’acord entre la Unió Europea i Turquia ja s’havia tancat. No sap què serà del seu futur. Ara, el seu dia a dia és esperar. Durant el que sembla una espera interminable, escriu poemes i missatges per a Europa, i fa de traductor d’àrab a anglès per ajudar als refugiats que volen aprendre l’idioma. Però, sobretot, rememora els records de quan tenia una vida que li agradava, una vida digna, decent i que valia la pena.
Un dels poemes escrits pel Methkal és aquest (l’original en anglès, a sota la traducció al català):
“Stay strong
Have hope
I'm with you”
My friend said to me
I smiled , I was hiding behind this smile
A flawless river of sadness
But I have to smile
What can I do
No need for others to drawn in my grieve
Sitting alone in my tent waiting for salvation
Yes let me leave this life
soundless
Noiseless
I don't want to be remembered
I want to leave
Forget me my tent
You were my friend all this time
You who I told all my secrets
You who trust the most
How many nights we stayed together
I remember no more
I can't stand my life
I can't stand people anymore
You are my lone friend
Please keep my secrets
Don't cry my tent
It's not your fault
It's this world fault
It's my fault
My fault that I was born in this time and place
I'm sorry to make you sad
Please my tent please forget me
There are others like me
A lot
Others will come
And you will hear their stories
And they will leave again
Our misery will not end
I'm sorry for this
I know this is not fair
I'll leave and you will stay
But one day you will leave too
So we can meet again
My dear tent
Traducció:
“Sigues fort
Tingues esperança
Estic amb tu”
Em va dir un amic meu
Vaig somriure, amagant un riu de tristesa
Però havia de somriure
Què puc fer, sinó?
No necessito que els altres m’acompanyin en el meu dol
Assegut sol a la meva tenda, esperant ser salvat
Sí, deixa’m tenir aquesta vida
Silenciosa
Sense soroll
No vull ser recordat
Vull marxar
Oblidar la meva tenda
Vas ser amiga meva tot aquest temps
Et vaig explicar tots els meus secrets
Vas ser en qui més vaig confiar
Quantes nits vam estar junts
Ja ni ho recordo
No puc suportar la meva vida
No puc suportar més a la gent
Tu ets la meva única amiga
Si us plau, guarda’m els secrets
No ploris, tenda meva
No és culpa teva
És culpa del món
És culpa meva
És culpa meva haver nascut en aquest moment i en aquest lloc
Em sap greu entristir-te
Si us plau, tenda meva, si us plau: oblida’m
N’hi ha de molts més com jo
En vindran de nous
I sentiràs les seves històries
I se n’aniran, també
La nostra misèria no acabarà
Em sap greu
Sé que això no és just
Me n’aniré i tu et quedaràs
Però un dia tu també marxaràs
I ens retrobarem
La meva estimada tenda
Text i fotografia
Clàudia Ferràndiz
